| Lletra | De les flors les més boniques
són les roses, no cal dir.
Vostre flaire arreu s’escampa
i emplena tot l’infinit.
Ets tu, la rosa xamosa,
la groga, i la magenc,
la vermella setinada
que agrades tant a la gent.
No cal parlar de la blanca;
és bonica com cap més,
d’un pur blanc immaculada
com si del cel, fos desprès.
Quan el mes de maig arriba
totes juntes aneu florint
amb l’encís de primavera
i de dia clar i festiu.
Dels roserals les garlandes
van pujant en els jardins;
des de lluny se sent la flaire,
sobre tot els dematins.
Quan ja la tardor arriba,
vostres fulles van caient
per tornar-vos més boniques
esperant l’any vinent.
Fins les belles papallones
al cim vostre s’han posat
per tornar-vos les besades
que us han pres, quan han passat.
Un ramell faig cada dia
amb la rosada al matí,
de les més belles poncelles
dels rosers del meu jardí. |
