| Lletra | Tocant la Costa Brava
un dia de maig clar
la mar tranquil•la i blava
un bell jardí infantà.
Oidà, avui i demà,
les flors hi són eternes,
oidà, avui i demà,
Lloret, jo et vull cantar.
Com incensers de l’aire
les flors d’aquest jardí
embaumen amb llur flaire
el cel i el mar turquí.
Oidà, tarda i matí,
d’aquesta flaire dolça,
oidà, tarda i matí,
feliç qui en pot fruir.
Damunt la toia pia
dels roserars i els fencs,
destaquen La Talia
i els Aires Lloretencs.
Oidà, bons Lloretencs,
poble que eixes flors aima,
oidà, bons Lloretencs,
mai no caurà als avencs.
Flors d’art i d’harmonia
que encelen el cor net,
avant sempre Talia
i els Aires de Lloret!
Oidà visca, a pleret,
la toia perfumina;
oidà, visca, a pleret
la glòria de Lloret. |
