| Lletra | Curts:
Apa, minyons de la vila!
Ajuntem-nos xics i grans,
i plegats, cantem alegres,
per la Pasqua triomfant!
Tots sabeu nostres cantades,
puix que al cor tots les portem;
Si. Són les velles tonades
del Lloret de tots els temps.
Si repiquen les campanes
perquè els del cel estan contents,
fem nostra la seva joia
i escampem-la als quatre vents.
Llargs:
Quan amb sos vaixells de vela
tornaven de ports llunyans,
vora la roda, els besavis
anaven teixint sos cants;
amb el vent que els fa harmonies
-veles i cordes tensant-
sembla un himne al Cel que els guia
i a Lloret els va atansant.
Cançons que, en ésser ja a vila,
-cada nit, tots com germans-
a la donzella enyorada
amb son cor van ofrenant.
De pares a fills la història
entre cants ha anat passant
i encara avui nostres mares,
tradicions tan estimades
trameten tot breçolant.
I és per això que a nostres pares
la Pàsqua podem cantar,
els infants d’aquesta vila
com ressò d’una altra vida
que els marins varen forjar.
I en no trencar la cadena
d’eixes santes tradicions,
Déu voldrà que en aquest dia
nostres fills, amb alegria,
cantin les nostres cançons. |
