| Lletra | Si blanca n’és la gavina
que a la mar blava reposa,
més blanca, entre pins desclosa
trobareu Santa Cristina!
No hi ha ermita catalana
ni platja de suaus arenes
com l’oferta amb assutzenes
a la Verge de Toscana.
orals li porta cada ona
d’aquesta mar que, arreu brava,
se sent als seus peus esclava
i els hi ofereix per corona.
I us donem perfum de flors
i els ocells llur melodia.
Lloret també us canta un dia
agraint vostres favors.
Clareja el jorn, repiquen les campanes,
desvetllen les trompetes i violins;
mentre es formen alegres caravanes,
s’apleguen a l’església el pelegrins.
Ja surt la processó que, vostra imatge,
a l’ermita ha de dur creuant la mar;
flamegen les banderes amb l’oratge
i el cor dintre del pit sembla esclatar!
Empreses per la cobla enardidora
les barques volen entre blanca escuma.
Els rems i els cors bateguen a la una
quina serà la proa triomfadora?
Dels lliris vostres ja senten la flaire,
s’aturen totes per millor pregar;
devotament alcen els rems enlaire;
la Salve puja fins al vostre altar.
L’esforç darrer al crit d’Amorra, amorra,
i arriba a terra un dels llaguts triomfant.
pescadors i poble deixen la sorra
per caure a vostres peus, amb fe resant,
perquè quan en la mar, baix la tempesta,
perdut el mariner en la fosca nit,
ulls implorant, aixeca al cel la testa,
Vos sou la llum que el guia a l’infinit. |
