| Lletra | Oh! Verge morena de Montserrat
que en vós hi tinc sempre fe i esperança
sigueu-ne d’aquest pensament sagrat
la més eterna i de feliç confiança!
Sota d’aquest cel pur, clar,
plena de gestes l’historia,
contemplo de cara al mar
els dies perduts de glòria!
Hi ha qui amb més braó combat
a les fúries del ventijol?
En l’esperit Montserrat
en gesta el Montseny altívol.
Cova Santa del Montsant,
vents del nord de tramuntana;
vall de Núria, la d’Aran
i el Canigó que agermana.
Apart Sant Llorenç de Munt
la petita de les filles;
i del Cadí que s’esmuny,
feréstegues Guilleries.
El Pirineu l’ample front
serè, com tot el d’un pare.
I la mare mar s’adorm
taral•lejant la sardana.
I queden les netes mans
brandant cançons d’enyorança.
Netes cales de llevant,
Costa Brava de recança.
Del Montseny al Montserrat
del Pirineu fondes venes
corre manso el Llobregat,
Cardoner i Ter de nenes.
I té aquest cos fort, gran
un cor noble és Barcelona,
que del Tibidabo estant
té forma d’una matrona.
I el que he pretès estampà
és un nom que no s’allunya,
i una dansa de mà en mà
diu cerclant-la: Catalunya!
Oh! Verge morena de Montserrat
que en vós hi tinc sempre fe i esperança
sigueu-ne d’aquest pensament sagrat
la més eterna i de feliç confiança! |
