| Lletra | Sona el flabiol i el tamborí,
ja les tenores es deixen sentir
canta el fiscorn amb veu de baix
marca el compàs el sonor contrabaix.
Les tibles estan refilant
fent més armònic tot el cant,
trombó i trompeta amb só festiu
fan del conjunt un tot més viu.
Ja tota la cobla està actuant
llençant a l’aire son cant airós,
la sardana té una remor vibrant
i tot seguit al fons del cos
el nostre esperit es va enlairant… joiós.
Ja les mans hem enllaçat,
marquem ben bé cada punt,
dansem tots mirant amunt
sardana d’amistat
l’Aplec Conjunt.
Tres són les viles d’aquest aplec,
són tres les viles que fan unió
tres viles amb germanor
tres viles a frec a frec
que es brinden estimació
i no tenen el cor sec,
tres pobles que en són
com un de sol i uneixen
ses mans al vol.
Són tres pobles amb un sol anhel:
nostra música dur fins al cel.
Palau, caldes i Sentmenat,
Caldes, Sentmenat, Palau
que hi fa el lloc on s’és posat,
doncs qualsevol lloc escau
Sentmenat, Caldes, Palau
ofrenen les seves mans
i us criden, com a germans,
a gaudir l’Aplec si és que us plau.
Amunt, amunt i la sardana dansem
que amb goig cantem a tota la gent cabal,
amunt, amunt, com l’aire que respirem
que oreja aqueixes tres joies del Vallès occidental. |
