| Lletra | Entre el Montseny i la mar blava
en un racó ple de records,
viu soterrada l'aigua calda
que dóna nom a aquest tresor.
Ja des d'abans de nostra era
les termes foren font de pau.
I avui Caldes de Malavella
és de les aigües el palau.
S'escalfen al cor de la terra.
Nascudes en captivitat.
I s'obren pas com una serra,
fins la joiosa llibertat.
Féu l'home per la seva glòria
el balneari selvatà.
Un nom amb prestigi i història,
és el de: Vichy Català.
Mig amagat a la devesa,
envoltat de jardins i flors.
És per les fonts sa fortalesa,
pel cos cansat mel i repòs.
Un dolç somriure a cada rostre.
La cuina esdevé pur encís.
Tothom és al servei de l'hoste,
fins l'aigua sembla seduir.
És l'aigua de Vichy tan pura,
és l'aigua de Vichy tan suau.
És cada glop dolça pastura
que em converteix en són esclau.
Danseu bombolles, sou germanes.
Pugeu curulles de pressió.
Mentre salteu balleu sardanes
al ritme d'aquesta cançó:
Cada bombolla és un matís,
que sento desvetllar dins meu,
cada bombolla és un esquitx
d'una obra mestra del bon Déu.
Cada bombolla un lleu pessic,
cada bombolla un toc de pau
cada bombolla és un desig
que des del cel de sobta cau.
Cada bombolla fa ben viu
allò que crèiem oblidat:
aquelles tardes de l'estiu
el sol ponent i un bes robat.
Nota: Aquest poema amb nom de: El Balneari Vichy, d'Eliseu Vilaclara, va servir de base per el VI Premi Dr. Modest Fures i Roca, dedicat a l'any 2002 a la composició d'una sardana. El 16 de novembre del 2002, el jurat va donar el nom de tres sardanes finalistes, i de les tres es va donar el primer premi a: Aquae calidae, de Josep Prenafeta, essent les altres dos: Danseu bombolles, de Joan Lluís Moraleda, i Bombolles de Ricard Viladesau. |
