| Lletra | De l’Urgellet a la Segarra
del Pallars al Segrià
vibrin el cor al so de tenora
de tenora i flabiol.
Que la seva veu trident i sonora
dalt la Ribagorça, la sentint ben clar,
i que Lleida la ciutat capmajora
uneixin rodones a on hom pot anar.
Que sap triomfar,
que sap triomfar.
De l’Urgellet a la Segarra
del Pallars al Segrià
a les xiquetes Lleidatanes
les veiéssiu puntejar.
Lara, lara, lara, laralala
Lleidatana, de pell colrada
si sabessis la traça que tens
quan punteixes adelerada
amb la gràcia dels teus moviments.
Quan tu parles tant encisera
tot em sembla un cant diví,
ets rosella, i blat en garbera
i ets la dona que saps fer glatir.
Mentre danses Lleidatana
el Segre canta amb dolçor
i el Noguera-Pallaressa
tot ella rima que té color.
Quan tu parles tant encisera
tot em sembla un cant diví,
ets rosella, i blat en garbera
i ets la dona que saps fer glatir. |
