| Lletra | Curts:
A mig aire de la serra
ja no hi ha camí marcat
caminant que d'allà passa
bé lamenta haver passat.
Núvol blanc, tan sols s'enfila
per els rutes sense traç
s'ha prendat de veure els núvols
i l'amor la duu del braç.
Núvol blanc, fuig de la terra
presidint sos pensaments
estima als núvols que passen
pels camins del cel immens.
Llargs:
Per mirar-los de la vera
pic altiu li fa de banc
i de tant que se'ls mirava
li digueren núvol blanc
per trobar-la al tron sentada
compadits del seu anhel
besant-li núvols la cara
amb polsim robat del cel.
Quan s'acosten turbonades
ella plora pels penyals
pels bells núvols que es desgacen
els embats dels temporals
núvol blanc, canten els homes
per que no vols a ningú?
Núvol blanc, canten i ploren
per que ens deixes sense tu?
Núvol blanc, perquè no tornes?
li cantaven plens de dol
i ella diu de dalt la boira
que és aquell l'amor que vol. |
