| Lletra | Sóc nascut a Catalunya
i me'n sento molt ufà,
sóc fill d'una catalana
i el meu pare és africà.
Quan jo sento la tenora,
encara que em vegis negre,
d'alegria el meu cor plora
perquè sento dins la terra.
Dóna'm la mà,
malgrat que la vegis negra,
que el seu color
no s'encomana, ni deixa.
Si em dones la mà
d'una manera galana,
podré balla
la dansa que ens agermana.
Siguem gentils sens dubtar
amb qui amb nosaltres vol ballar.
I junts, plegats tots puntejant
la dansa noble d'aquest poble català.
Aixequem les mans enlaire
sense mirar el seu color
i gaudim tan sols la flaire
de la dansa de l'amor.
La sardana té la força,
la sardana és sentiment
i aquesta dansa tan nostra
captiva aquell qui la sent.
(Versió femenina)
Sóc nascuda a Catalunya
i me'n sento molt ufana,
sóc filla d'un africà
i de mare catalana.
Quan jo sento la tenora,
encara que em vegis negra,
d'alegria el meu cor plora
perquè sento dins la terra.
Dóna'm la mà,
malgrat que la vegis negra,
que el seu color
so s'encomana, ni deixa.
Si em dones la mà
d'una manera galana,
podré balla la dansa
que ens agermana.
Aixequem les mans enlaire
sense mirar el seu color
i gaudim tan sols de la flaire
de la dansa de l'amor.
La sardana té la força,
la sardana és sentiment
i aquesta dansa tan nostra
captiva aquell qui la sent.
Dóna'm la mà,
malgrat que la vegis negra,
que el seu color
no s'encomana, ni deixa.
Si em dónes la mà
d'una manera galana,
podré balla la dansa
que ens agermana.
Siguem gentils sens dubtar
amb qui amb nosaltres vol ballar.
I junts, plegats tots puntejant
la dansa nostra d'aquest poble català. |
