| Lletra | Entre mar i muntanya,
de ponent a recés
de llevant, l'alba clara,
en desperta amb cel encès
Tot cantant la sardana
tan si es festa com si no,
que és terra Catalana
i que n'és de debó.
Mont-ras, vila encisera,
et besen amb germanor
la brisa marinera
i l'aroma de Fitor.
Mont-ras, raig de bellesa
un verd tros de paradís,
esperit ple de tendresa
que somriu sempre feliç.
Tens la cala més formosa,
cala brava i bruna
on hi llambreja la lluna
qian s'enceta la nit,
de dia, la més airosa,
l'onada joiosa
és amb tu, platja del Crit. |
