| Lletra | La Magarola, d'enyor s'esmuny riera avall,
el Llobregat et besa i t'acaricia tot passant.
Amb remoreig d'amor xiuxiueja el vent,
i Montserrat, de lluny, et contempla.
Et portem sempre dintre el cor
Abrera estimada
i lluitem per tu,
per fer-te més gran i honrada.
Ets mestressa dels Abrerencs
que viuen de tu enamorats.
D'orgull t'omple el teu passat.
La la la la la la.
Llunys queden els ceps
i les bótes de bon vi,
lluny les quatre cases
i els carrers amb pols o plens de fang,
és part d'un passat que ningú pot oblidar.
L'Església, romànic català i el barri dels porrons
encara en gaudim avui.
Deixes el conreu de camps i vinyes
per la indústria i el comerç,
passant, de cercar tu, treball,
a donar-ne tu als altres
tornant-se d'esclava en reina.
La la la la la la.
Cuida tradicions
i accepta el que és modern.
Tens el teu avenir, clar, pròsper i triomfant
farem que siguis ben gran. |
