| Lletra | Curts:
Amb la fresca del bell matí
fuig la nit i traspunta l'alba
i les roses a mig obrir
flairejant lentament, mig dormides,
en perfumen a tot Rubí,
es desperta tota la plana
com l'esclat del meu cor
que batega d'amor
i sent un bell goig
per la sardana....!
Llargs:
Anirem tots dos, a pleret,
amb un sospir de goig
per caminois florits
tu, brotet de menta gerda
grop de llum, esclat d'aquest cel blau.
I veurem Rubí tot fragant
de flors, i tot daurat
tot ell aponcellat.
Serà el nostre niu per sempre,
ple d'amor en bell esclat....
Terra bonica i resplendent
la flor galant més catalana,
amb viu ressò d'entendriment
bressol polit de la sardana.
Et porto al cor amb alegria
quan lluny de tu tant vaig plorar,
quan lluny de tu sols vaig trobar
la forta angoixa de l'enyor.
És ara tot un devasall
de llums i flors, d'aromes sanes;
per les pinedes de la vall
fendeixem dolces les sardanes.
Ai, bell amor, nineta blava,
ai, bell amor, per tu i per mi
cridem ben fort: Visca Rubí,
bressol serè del nostre amor....! |
