| Lletra | Mare Santa de l'Infant
que a Betlem es va fer gran,
sereu dels nostres infantons l'encant
sota el cel serè de Comabella
d'on vós sou l'estrella.
Si ens teniu
al voltant del niu
i el nostre cor de goig ompliu,
Divina Mare,
doneu-nos ara
de ser bon servidors d'aquests infants
tots amb cor de germans.
Anys enrera un de pares somnià
pels seus fills un altre viure més humà,
i aquell amor paternal
els alliberà del mal
i el somriure els féu brollar
d'això vint-i-cinc anys fa, ja.
La nova aurora
va despuntar
d'allò que fóra
un nou segur camí de l'arca
d'on més d'un patriarca
veurà una allau
d'aus del cel blau.
Gra que naixia
sota la neu
ja floriria
pel maig de Déu;
els bons fruits es mostraran un dia
lluint verol
a ple sol.
Temps enllà, quan ja la ruta s'entreveu,
ve el suport de noves mans de cirineu,
que amb les terres d'aquest mas
alleugereixen el pas:
i alcem les mans, amb novells cants:
nou Ampans, nou Ampans.
Avui, -estrella
d'aquest jardí-
cada poncella
feu-nos florir:
puix que sou Mare de Comabella,
feu-nos germans
dels infants. |
