| Sardana | Camí d'Ull de Ter |
| Autor de la sardana | |
| Autor | Planeses i Boyer, Valentí |
| Lletra | Curts: Flor del Pirineu, Pirineu. Tos colors al cor flameixen la flaire s’escampa arreu les muralles son muntanyes ton bressol la blanca neu. Ja nostres ulls ta resplendor ta resplendor avança l’aire hi entra al cor Caminant enllà natura canta camí serpenjat d’encís copsat singlera amunt que pels rocams repercuteixen els teus cants ufans. Llargs: Parla el riu tot rodolant lleuger i amorós diu fes ta via. Soc jo fill com tu d’aquests terrer i de guia et serviré. Demorens per l’horitzó brolla el turó que s’ageganta rialler agermanant-ne una cançó que dels pins floreixen i esclata prop l’aimada per minvar-ne el seu panteix d’enyor que broda de l’amor i els núvols lliscant trenen cinta argentada com tumbaga triomfant. I el caminant tot reposant agosarat refresca el front prop d’una font que brolla glaç i el saüc diu amb to festiu: segueix avant que en eixes penyes neixen venes d’eix riu gran. Que dolç fruir, suau sospir d’un brollador que cerca el mar xisclant pausat i encisador joiós el jorn que amb el retorn esclatarem i en eix indret bell d’Ull de Ter coronarem. |
| Quant. Lletres |