| Lletra | Curts:
Blau airós, el dia pren alè
amb goig
i aquí, al pit, ens deixa un cant.
La vostra cançó ressonarà,
amb delit,
no només al pit,
sinó molt més enllà.
Els peus i les mans
buscant els amics:
tot perseguint l’encant.
Llargs:
L’aire és ple, la cobla té deler
i ens parla a tots, amics, amb sentiment
dolçament
Però no entenc el vent quan xiula,
i se d’on ve
tampoc sé que em diu l’estel de nit
no ho se, jo no ho se.
La lluna s’enfila cel amunt
i jo em pregunto: què hi troba pel camí?
Un camí per sempre.
La mar besa els peus d’aquesta terra...
quin goig més gran,
que amb força ve de molt lluny.
Jo, faria tantes passes
per trobar-me amb tu
amb un gran amor.
Mentre et cerqués,
cavalcaríem onades de mar
en estels ben alts
molt enllà
quan et trobés ens sentiríem
notes d’un cant a l’amistat,
i és aquest i és aquest i és aquest:
Si tu xiules com el vent,
es un aire joiós
si el teu rostre es fa de nit,
cercant l’infinit
sí que es així que ho comprenc
per sempre serà
som amics, tan amics!
I per molts anys.
El poema d’on ha sortit la sardana es el següent:
La Mercè i en Joan
Cant d’amistat
Blau airós,
el dia pren alè
i aquí, al pit, ens deixa un cant.
La vostra cançó ressonarà,
no només al pit,
sinó molt més enllà.
Els peus i les mans
buscant els amics:
perseguint l’encant.
L’aire és ple
la cobla té deler
i ens parla a tots, amics, amb sentiment.
Però no entenc el vent quan xiula,
tampoc sé que em diu l’estel de nit.
La lluna s’enfila cel amunt
i jo em pregunto: què hi troba pel camí?
La mar besa els peus d’aquesta terra...
ve de molt lluny.
Jo, faria tantes passes
per trobar-me amb tu.
Mentre et cerqués,
cavalcarien onades de mar
en estels ben alts.
I quan et trobés,
es sentirien notes d’un cant a l’amistat,
i és aquest i és aquest i és aquest:
Si tu xiules com el vent,
si el teu rostre es fa de nit,
sí que ho comprenc:
som amics,
tan amics! |
