| Lletra | Som d'un país mil·lenari
a qui encisa un antic so,
ballat en una rotllana
en prova de germanor.
No cal dir que és la sardana,
bella dansa nacional;
per l'autor és ben composta
amb un toc original.
La música de la Cobla
transmet el batec del cor
d'un poble per l'emigrant
cobejat, sovint, com or.
Recordem els nostres pares
i els seus avantpassats,
oprimits per repressions,
anhelats de llibertats.
Quan l'enemic furiós
volgué esborrar el tarannà
de la terra catalana
ressorgí, silenciosa
i radiant, la sardana.
En aquest bon homenatge
al sardanisme nostrat
gaudim, amics, l'indret
de gran catalanitat.
Que, com a rosa novella,
Destil·li uns forts sentiments
de trobada popular
ara, i en els anys vinents.
Sota el cel blavós i clar
de les nostres il·lusions,
proclamem amb crits ardents,
sense gens de frustracions,
la dignitat quotidiana
d'un futur d'aspiracions.
Catalunya, Catalunya
terra de seny i passió,
ballant, comptant i saltant
conreem la tradició. |
