| Lletra | Curts:
Setembre de dolços records,
amb el vent tardoner, fi d'estiu,
on els pàmpols mig ressecs
van fent sardana per arreu.
Les ovelles ja marxen dels prats,
com els bous s'esmunyen dels llaurats,
i el pastors amb goig recordarà
que l'amor
un jorn feliç
no oblidarà.
Llargs:
Oh setembre, amb goig venerat,
la cepada mostra tristor,
fins l'altre any,
no veurà més verdor.
El cep trist també reviurà
precursor de l'hivern gelat
la saba de nou fructirà.
Ja no riu.
Ja no viu
tal com feia a l'estiu.
Ja la verema ha estat del tot joiosa
i fructidora,
el raïm omplena amb goig i amor
la portadora,
són els cups rublerts del dolç raïm,
sobre la taula el vi farà el xarric
d'aquell porró ben ple.
Oh setembre, amb goig estimat,
la cepada sent la tristor,
fins l'altre any,
el raïm no traurà sa dolçor. |
