| Lletra | Mira-la com juga,
canta, salta, riu i balla,
rossa cabellera
que guarneixen uns llacets.
Porta la carona
tot sovint enfarinada,
a les butxaquetes
sempre du uns grans de blat:
per les formiguetes...
pels amics que volem...
És aquesta nina
la que va néixer allà al molí.
Passa, passa el temps,
van girant les moles,
floreixen les valls,
neva al Pedraforca.
I la nina que va néixer
al molí de Gósol,
ja no porta la carona
enfarinada,
que es pentina i vesteix
ja tota sola,
i s'emmiralla a les aigües
de la bassa.
Criatura encisadora,
és poncella esclatadora,
és la rosa perfumada,
que en mirar-la...
t'enamora.
La pubilla s'ha fet dona
i ara és mare amorosa
dels seus fills.
És la nina que va néixer
allà al molí de Gósol...! |
