| Lletra | Ara que heu posat vostra atenció,
recordar-vos vull la història
que omplirà el vostre cor
d'emoció en recordar-la.
El neguit d'aquella mestra
que arribà a nostra Vila,
i veient-la un xic trista
una dèria encomanà:
Ballar... dansar... ballar... dansar...
Ara que heu posat més atenció,
ja sabeu de qui es parla,
van sorgint tots els records
de quan éreu balladors.
Un punteig que no sortia,
una faixa que es desfeia,
l'espardenya mal lligada
però tots volíeu balla.
Ballar... dansar... ballar... dansar...
primer foren les baldufes
que va fer sortir a la plaça.
Amb les mans portava el ritme
i el seu cant feia de cobla.
Si eren dotze, al principi,
els que volien assajar,
avui passen de noranta
i n'han après molts més a ballar.
Aquest és l'Esbart Cadí:
embriaguesa de la música i la dansa.
Esbart Cadí: simfonia de colors
i galanteig dels teus dansaires.
Esbart Cadí; ja no és festa
si no surts tu a la plaça.
Esbart Cadí; on les noies i els nois
tot dansant s'enamoren.
Aquest és l'Esbart Cadí:
el punteig encisador que s'encomana.
Esbart Cadí: van passant generacions
i aquella dèria mai s'acaba.
Esbart Cadí: et portem els de la vila
com senyera.
Esbart Cadí: l'esperit engrescador
d'aquella mestra feta dansa.
Esbart Cadí...| |
