| Lletra | La sardana que s'escolta
i que tots heu de ballar
és sardana dedicada
a tres pobles estimats.
La gent noble de muntanya,
de la plana i vora el mar,
les que sempre m'ensenyaren
eixa terra estimar.
I no teniu cap excusa
a l'hora de puntejar,
que la música ja sona
i els peus sols ja se n'hi van
els peus sols ja se n'hi van.
Tingué el meu bateig
la flaire dels pins
i d'aquell verd mar l'oreig.
Es va anar eixamplant
aquell món d'infant,
amb veus de campanes
d'una catedral.
Aquell bell mar,
aquell gran riu
i les muntanyes
que m'anaven enamorant
a poc a poc hi vaig copsar
el conhort que no mor mai.
Bagà té neu a la corona,
Tortosa la cinta del cel,
Badalona és una donzella
que recull besades a cents.
Totes tres ballen en rotllana,
i juntes formen un sol nom:
BaTorBa, és la meva aimada
que dansa dins del meu cor. |
