| Lletra | En eixa terra catalana
tot canta un himne al sant amor,
sota el cel blau, la mar immensa
deixa sentir sa remor,
i en la pau de la boscúria
s'ou cantà al rossinyol.
Dolça cançó n'és el murmuri
dels rius que semblen serps d'argent,
en el cim de les muntanyes
diu ses estrofes el vent
i el conjunt n'apart un himne
que ressona imponent.
Arreu del món no hi ha país
que ompleni el cor de tan màgic encís,
ni terra bella, ni meravella com Catalunya
que és un paradís.
Ma dolça terra, tant aimada,
mare de cor tendre i gran,
com una ofrena delicada
rep el present de mon cant.
Són de rocam una epopeia
el Pirineu i el Canigó,
de Montserrat els pics que oviren
de l'infinit la blavor,
són poemes que recorden
nostra gran tradició.
Tota eixa terra tan fecunda
que és de florida un devassall
canta a l'ensemps que l'amor noble
un himne hermós al treball
i en l'espai dos mots ressonen:
germanor i llibertat.
Arreu del món no hi ha país
que ompleni el cor de tan màgic encís,
ni terra bella, ni meravella com Catalunya
que és un paradís.
Ma dolça terra, tant aimada,
mare de cor tendre i gran,
com una ofrena delicada
rep el present de mon cant. |
