| Lletra | Insensible haig d'ésser
i no puc ésser
fred davant del foc d'un cor.
I no puc ser-ho
indiferents als mots de por
i no vull ser-ho, no, no
encara que la nit s'acosti,
portaré el meu nom vora el cor,
atent i preparat
al bon vent, al mal vent.
Per més faules o disfresses
mai no torbareu el batec,
el meu cor de país
no coneix dreceres,
encara que la pell
em sigui adobada a cops.
Valent com voldria ser
i no sé si ho sóc,
si es ser valent marxar,
lo covard em quedo,
i si fos al revés
valent i covard, tant se val
seguiré aquí on vol el cor. |
