| Lletra | Dolçament,
les onades besen l'Escala
on les barques prenen el sol...
Oh bell indret magnificient
enfront la "Roca del Cargol"...
Platja bella on el pescador
s'hi extasia amb goig i amb amor...
Vibra, ensems,
el cant que enamora
i el rítmic compàs d'escalams i rems...
La gaubanca arreu s'hi desflora
i l'encant impera a gratcient
dolc i escaient...
Esguardant la forta roca
cants vibrants la cobla toca,
i els dansaires van dansant, dansant,
l'anella fent gran...
Cada cor, ardit exhala
l'alegria de l'Escala,
vila que resplendeix amb encant...
Oidà
Saltironant, quin goig que fa
tota la gent de l’Empordà.
Canta, tenora, la meravella
del brau fadrí i de la donzella
que units de mans formen l'anella.
Desglossa bellament
el llur enamorament.
Canta, tenora, que els cants que s'enduu el vent
la roca els sent...
S'ha desclòs l’encís...
El mar blau es llis
i enfront l'enamorat
canta, rient, gosant, saltant...
"La roca del Cargol"
escolta el contrapunt del flabiol
impàvida, expectant,
gojosa dels encants que te al voltant...
"la roca del Cargol"
esguarda estoicament tot el redol
i amb aire triomfal
no tem ni el temporal...
Rocam ardit, fort, adalit,
ídol ferreny, reflex del nostre esperit. |
