| Lletra | En passar el riu la besa
amb un bes d'enamorat,
de sempre el riu i Olesa
de braçet han caminat.
Des del cim, la serralada
li dóna amor i caliu,
amb el braços l'ha encerclada
com l'ocella encercla el niu.
La vam veure un dia néixer,
sols ells saben quant temps fa,
l'han vist trista, alegre i créixer
sempre junts, dant-se la mà.
L'engalanen, incrustades
amb el cisell del passat,
part del castell, lluny Sant Pere (bis)
el portal i el porxat. (bis)
Ha perdut, cert, moltes coses,
el teler, el raïm sucós,
aquells patis plens de roses
i aquell traüt venturós
Mes la vila creix amb força
amb un altre tarannà.
Segueix viva i s'hi esforça
per fer-la gran l'olesà. |
