| Lletra | Curts 1:
A la sombra del Montseny
sota u sol de primavera
dels Aplec cap davantera
pionera amb flama i seny,
des d'arreu de les contrades
dels Països Catalans
Breda amb tu ens donem les mans
per la dansa acompassades.
Que ja canta la tenora
dins els patis de l'escola
fem anelles enllaçant nostres mans
fem-les amb tot l'amor
fem-les de tot cor.
Catalans!
Llargs 1:
Ja ha sonat el contrapunt
fem rotllana, fem-la gran
dansant i comptant
xics i grans hi cabran
caps desperts i els peus a punt...
Que és dolça herència
recollida dels nostres avis;
ensenyant-la a tots amb paciència
i un somriure a flor de llavis,
als besnéts l'herència passarem
fent real que si: Som i serem...!
Breda, Breda gentil
de tot cor t'oferim nostra sardana
Breda, a tu, noble i ufana
i amb el seu so volem dir-te: Gràcies mil!
Breda, sota el teu cel
el cel blau de les terres catalanes
hem vibrat al so de les sardanes
puntejant-les amb anhel.
Curts 2:
Gent de Breda, gent de pau
camperol i artesana,
gent que estima la sardana
i que honrar-la tant us plau.
Bell Aplec el que organitza
amb treball, amor i afany
millorant any rera any
vostra colla sardanista...
i quan canta la tenora
dins els patis de l'escola
les anelles van juntant nostres mans
juntes amb tot l'amor
juntes de tot cor
Catalans!
Llargs 2:
Fulles som d'un arbre sol
pètals d'una sola flor
Catalunya és flor
i arbre, també el millor....
tant si es vol, com si no és vol...
Però la trista hora
dels adéus, germans, ja s'acosta
l'últim cant de plany de la tenora
que ja es queda sense resposta
salta pels macissos del Montseny...
Ja l'angoixa a tots ens empeny
Breda, amb tot l'amor
el record de l'Aplec de la sardana
Breda, gentil i catalana
guardarem tots en el fons de nostre cor.
Breda, queda't, si et plau,
nostre adéu als aires d'eixa sardana,
i amb orgull de raça catalana,
gent de Breda... amb Déu siau! |
