| Lletra | Quan el bon temps floreix
s'acaben les nits d'hivern
i torna la primavera
al cor del nostre jovent.
Quan el bon temps floreix
floreixen també les flors
i dansen junts la sardana
el nois i noies de Palamós.
La lluna guaita sobre les ones,
que totes es mouen,
amb la trista remor d'un jorn.
I a sa finestra
guaita la noia
i sona una llunyana cançó, escolta:
Vora de la platja i les onades d'estiu
el vent i la remor encisadora del mar
les mans ben estretes tot fent la sardana
els nois i les noies s'han posat a dansar
puntegen, nostra dansa, amb gràcia i germanor.
Dolça remor
sobre les ones canta l'amor.
Vora de la platja tots s'hi donen les mans
que amb fé es retroben i amb delit salten junts
dansant al compàs d'una bonica sardana
és foc tota la sang que duen dintre el pit
rodona i molt noble d'un poble plè d'amor. |
