| Lletra | Quin rebonic somni ha sigut
el dedicar-te una sardana
quin rebonic somni ha sigut
poncellina del meu cor.
Abans de qué jo et conegués
tu ja dansaves la sardana,
abans de qué jo et conegués
tu ja dansaves pels carrers.
I tot dansant, alegrement,
captivaras tota la gent.
Ets petita donzelleta
molt bruna i de cabells d'argent,
tan simpàtica i amable
portes dintre teu aquell do de gent.
Tens la cara riallera
esclat de flors i també el d'ocells,
fresca com la primavera
que t'omple de cants, de flors i de ramells.
Tot posant-te de puntetes,
danses poc a poc
i amb els braços ben enlaire
tot movent el cos.
Picarol que dringa
cant de grill i serení,
fet amb la tenora
i també amb el tamborí.
Perquè ballis la sardana
Nuri Casamort
i la ballis de bona gana
amb els peus i el cor.
I que mai les maltempsades
no et facin dolor
i sigues pels que t'estimen pau i amor. |
