| Lletra | Declina el sol i entre els camins
se sent el do generós de l'harmonia
notes d'or que xiula el vent,
entre els turons dentats que coronen Montserrat.
Tot saltant i fent rotllana
prenent-se ben fort les mans,
amb la música que sona
i quina màgia té la vall.
Cel enllà és reflectida
perquè el riu és un mirall,
on es veuen una a una
alegries i emocions
que no ens separin mai.
Declina el sol i entre els camins
se sent el do generós de l'harmonia
notes d'or que xiula el vent,
entre els turons dentats que coronen Montserrat.
Potser ets tu oh Castellet
que has volgut fer-nos ballar,
escampant amb so de cobla
notes vives pels teulats.
Sant Vicenç de Castellet
i l'espill del Montserrat
ballem tots amb alegria
saltirons amb so de festa.
Declina el sol i entre els camins
se sent el do generós de l'harmonia
notes d'or que xiula el vent,
entre els turons dentats que coronen Montserrat.
I la llum misteriosa
dins la cova fa tants anys,
era doncs la seva força
que tenim entre les mans,
que transforma les muntanyes
en el símbol català,
i que la llum de la Moreneta
ens fa gaudir tot dansant.
Declina el sol i entre els camins
se sent el do generós de l'harmonia
notes d'or que xiula el vent,
entre els turons dentats que coronen Montserrat.
És l'entrega d'una vida
que traspua melodia
que li entrega a Catalunya
tot l'amor a la sardana.
Visca amb força aquesta espiga,
vista amb força nostra terra,
visca amb força la rotllana
d'una vida catalana. |
