| Lletra | Els cellerencs gaudim amb joia
el nostre Plantadis,
ens balla l'ànima cofoia
com si fos el Paradís.
El costerut revol del Jofre
el fem com si res
i ens veiem vora Can Nofre,
Can Puig i El Geornés.
I un xic més enlaire,
Sant Pelegrí, i després
Can Vinyes
i el seu viver.
Un bosc d'alzines, pins i roures
i algun suro escadusser
Arrels fondes al terrer.
Som al mig de la contrada
i no és pas estrany
que algú percaci el pa
i la botifarra, la la, la la.
I un bon xarrup de
l'aigua de la font del Basi
refà les nostres forces
dessota un castanyer.
la planta més preuada
de tot el Plantadís;
dos-cents anys que ha donat feina
al bosquerols del país.
Perxades solemnials
amb aquell bé de Déu
de fusta dels talladors
i llurs destrals.
Des de llurs plantes centenàries
llevant castanyes a pleret.
Fins els bastons d'obagues
per fer rodells i algun paquet.
Ai, Plantadís!
Sempre t'enyoro i et recordo,
vaig passar la joventut
pels teus verals
i encara ploro
recordant un temps perdut.
Mes ai, com t'estimo jo!
Mentre sofria hores amargues
de Can Setrra a l'Eugasser,
sempre amb el pla frondós i gerd.
Jo ara jove
i les gambades
jamai no em deien:
ja en tens prou!! |
