| Lletra | Cornellà, present febrós,
ple d’indústria i de comerç,
que tens al sud, l’aire més olorós
i l’astre rei molt més encès.
Marge de terra vertical
ben esmolats per l’aigua i el vent,
camí de ferro horitzontal
on furiós hi passa el tren.
Cases, alts miradors
a on damunt seu el sol batega,
a les robes i a les flors
que la llum neta arreplega.
Viu al mirar, allunyant-se
franja de fosca blavor
on el cel comença a esblaimar-se
tall simètric, horitzó.
El mar vist de la Gavarra
ens dóna goig i llibertat
com gavina d’ala clara
sol que regna amb majestat.
També el cel que lluny s’enlaira
tot mirant es fa més gran,
perquè és pulmó que ens dona l’aire
i la Gavarra el va respirant.
No deixem de mirar la mar,
ell ens promet nova vida
com el cel un nou demà
que viurem sempre sens mida.
Ciutadans de Cornellà!
Que disfrutem d’un mirador,
l’esperit va més enllà
per viure tots en germanor, Oidà! |
