| Lletra | Curts:
Són les cinc de la vesprada.
Vinc de la Font de les Escales
amb el cantiret ple d’aigua,
amb el cantiret ben ple.
I el sol, alt com el campanar
esplaia amb ombres dels infants
que corren enjogassats tots junts
rera la pilota, mentre el fogós juny,
la primera rialla ha encetat.
Llargs:
Cirerers negrets
ben plantats al tros de l’Avi
fan una ofrena:
a mostres, mató vermell
que és colrat de tan madur
a tota l’ocellada del contorn.
A les cinc, la vesprada,
des de la Font fins la mar
la cançó tarareja
tot de flor l’olivera
I també vermelleja
la pavia del presseguer.
I brolla arran de l’aigua
l’oriflama primaveral.
De la vesprada, a les cinc,
hi ha assegut al vell pedrís
de la Font de les Escales
un pobrissó i no s’adonat
del sol que esplaia amb la mainada,
ni de l’ofrena dels cirerers
a tota l’ocellada del contorn.
Arran d’aquells avellaners
ventallant-se amb un paper,
només s’ha adonat que el juny,
fogós tot just ha arribat
i enceta pels conreus,
i també per aquells infants
i pels ocells, la seva primera rialla. |
