| Lletra | Curts:
Ben cap al tard,
post el sol,
els estels
en el cel.
Ben cap al tard,
post el sol,
cel rogenc.
Tot es cobreix
per un mantell
que ho enfosqueix
i a tots abraça,
espurnejat
amb gran amor
d’aquell argent borgenc.
Llargs:
Són dos nivells que s’enllacen
units pel vincle comú:
l’esclat melòdic d’una sardana
que puja a tu.
La mirada és
amunt vers l’infinit:
estem cercant l’estel
amb gran neguit.
Puntejat, en l’hora serena,
és aquest cel de mitjanit.
Enlaire les mans,
el foc dins el pit,
s’eleva, poc a poc,
l’esperit.
I quan podem tots atrapar
un punt d’argent amb nostres dits,
ben plens d’eufòria al dansar,
per tot arreu arriba el nostre crit:
La rotllana és
qui empeny el nou destí,
i el meu batec dansa
fins a delir.
Puntejant, els peus sobre el terra,
la sardana en mig de la nit |
