| Lletra | Vora el blau quiet de la mar
hi ressona un nou cantar
d’albes blanques, blanc estel.
Vora el blau, blau i verd
l’infinit s’hi perd
i el blau de l’aigua besa
el blau del cel.
Has pensat si quan ens vàrem trobar
fou un somni o un atzar?
La delicadesa dels teus rulls
amb mig desmai
és silenci, és escuma i repòs,
és oreig d’estels que lluen al redós
de la dolcesa teva
que no acaba mai.
Ressò d’anhels, de turments:
Massa t’estimo!
Es un blau d’aigua
verd ignorat,
sirenes de muntanya
que és gronxen al mar.
Vora el blau, del blau vora la mar
et vaig somniar
al referir camins i ones. Atzar breu.
Vora el blau, del blau vora la mar
ressona encar
aquella veu.
Si clous els ulls sabràs el què és
l’eternitat d’un bes... |
