| Lletra | Lluny de la mar, prop de la serra
joliu s’aixeca Sant Genis
plena de fruit la bella terra
respira olor de paradís.
Cara a Llevant i en bell paratge
hi ha la masia d’en Gibert
i molt prop d’aquell estatge
en un racó gemat i verd
el Bon Jesús ha fet florir-hi
un raig suau, sanitós, fresc
que banya el prat on creix el lliri
ja mareselva i el moresc.
En dia clar de primavera
que enguany s’escau L’Ascensió
cap a la font que ja l’espera
va la devota processó
entre cançons i alegre cara
porten la Verge amb gran delit
que des de avui vetlla la Mare
de Sant Genis de dia i nit.
La capelleta que l’hi ha feta
es un estoig preuat i fi
i en aquell lloc la posen dreta
quan el Rector l’ha beneït.
Belles cançons en bona hora
canta el jovent alegrement
i el refilar de la tenora
posa a tothom en moviment.
Ballen els nins, homes, donzelles
la dansa nostra amb sentiment
sols el Rector i algunes velles
de prop s’ho guaiten tristament.
Ell per respecta a la sotana
i elles pels anys que els han vençut
no poden ballar la sardana
tant com tothom ho hauria volgut.
I, allà al lluny moren d’enveja
a dalt dels cims el pi i l’avet
perquè ja mai veuran la Verge
que hi ha a la Font de Can Gibert. |
