| Lletra | Com un bes de fada són
els records que tinc de tu
terra meva com ningú
et lloeré.
Oh, matinet que portes la claror
del sol que ve de casa a’allà lluny
quin respandor
porta falç al puny.
Sol de matinada
lluna de vesprada
com dos rius que s’ajunten
i plegats van al mar.
Catalunya viu
dins del gran cor de Mèxic
Catalunya brosta
[Catalunya brosta en tu]
allà mar endins,
[és el nostre Orfeó]
l’Orfeó fundat
l’any mil nou-cents sis
ara fa cent anys d’encís.
Anar-hi anant
cap els dos-cents anys
com si res que som catalans,
d’una pàtria melindrosa
que tots els seus fills parlen clar
jo sí que hi vull tornar.
Sí que hi vull tornar
sí que hi vull anar
no em vull esperar
digueu-me cao on s’hi va.
Catalunya viu
[Catalunya viu en mi]
dins del gran cor de Mèxic
Catalunya brosta
[és el nostre Orfeó]
en l’Orfeó
[Catalunya] |
