| Lletra | La nit somriu front l’estelada
que duu l’encís primaveral.
Jo veig sortir a l’estimada
davant son ample finestral
i un bell somrís de galania
surt del seu llavi carmesí
presagi dolç, d’alegria
com ponsellic de gessamí
i el seu mirar copsa, fervent
la lluïssor del firmament...
... I em diu la nina, extasiada
front la bellor
de la florida il·luminada
que n’és brinda el cel, tot serenor:
la nit d’avui és nit d’amor...
Oh, la donzella captivanta
de veu tendrívola i subtil
que apart d’excloure la complanta
que du l’ocell volant, gentil;
aquesta nit meravellosa
com per encant, ets resplendent,
car el roser desclou la rosa
i el món reviu, magnificent.
Efluvi dolç de primavera
nimbat d’un cel ple de claror,
que ens dius ben gràcil i encisera:
la nit d’avui és nit d’amor... |
