| Lletra | Adéu vila d'Aulot
bon temps te n'he passejada
de Sant Roch a Sant Miquel,
del Palau a Sant Miquel,
de nit algunas vegadas.
Religiosos caputxins
n'és una religió santa,
tant de dias com de nits
sempre s'estan amanits
per cubrir les nostres faltas.
Lo carrer de Sant Rafel
si n'és carrer de passada,
Sant Rafel n'està al portaI,
aI mij un sant Hospital
i a la font la Verge santa.
Sant Esteba gloriós
Sant Esteba patró i màrtir.
Iglésia Parroquial
ahon portan els infants
a rebrer les aiguas santas.
Adéu firal d'Aulot,
firal de gran alegria,
santa Anna s'està al portal
del cap d'amunt del firal
Y'l Rosé a la bateria.
Adéu plassa d'Aulot,
plassa de gran honra i fama,
si ho habeu ben reparat
nou carrers hi donen cap
y al mitj una font molt clara.
Una relíquia teniu,
la del Tura anomenada,
al mitj de la vila està,
un toro la va trovà
y es prenda molt estimada.
Jo no'm voldria oblidar
de la Princesa del Carme,
davant tres arbres teniu
que'ls rossinyols hi fan niu
y a la primavera hi cantan.
Adéu pont ab un arch
ahont hi està assentada
aquella que tant plorà
i llàgrimes derramà,
Magdalena anomenada.
Gloriosa santa Creu
que al Palau està plantada.
Deslliuranos de tot mal
a tota la gent del Palau
que bo'n sia murmurada.
Adéu bufadors d’Aulot,
que n'és terra regalada,
al estiu per la frescor,
per lliurar-nos del calor,
ab mos companys camaradas.
Lo gloriós sant Francesch
que tot lo poble il•lumina,
sant Francisco i sant Bernat
que s'estan parapetats
entre'l Rosé i la Guia.
La cançó qui treta l'ha
la cançó que l'ha dictada.
És un tal Xicu Bartris,
a la presó de Madrid
ab sos companys camaradas.
Hi han alguns autors que la donen de Carme Sala,
altres d’autor popular i altres de Francesc Bartris |
