| Lletra | Si d’un art que la gràcia cisella
cerqueu la poncella
que hi posa la seva en ric davassall,
en l’art bell on l’agulla fulgura,
sens dubtes i sense mesura
la modista es la noia més bella
de totes les noies que honora el treball.
Es sa eterna rialla quan passa
el ritme de la raça
que fins en la lluita assaja cançons.
Es la gràcia encarnada en terra;
es l’amor que no sap d’altra guerra
que la guerra que els cors fort enllaça
amb doble garlanda de flors i petons.
Es pubilla d’un art meravella
tan gràcil com ella
on cada puntada i cada enfilall
és parany que al més rústec imanta;
per això arreu sentireu la complanta,
la modista és la noia més bella
de totes les noies que honora el treball. |
