| Lletra | Els cants de les caramelles
el goig d’Esparreguera va anunciant.
Porten colors de roselles
tots els cantaires, sobre els seus caps
La Laia del carrer de Baix
ha obert el seu gran, gran finestral.
La llum d’una Pasqua esclatant
omple la cambra, el cor i llar.
La Laia es mira al mirall
abans de baixar al portal.
Tot és goig, llum, cant i festes
i un bon xicot que es diu Joan.
Tot és goig, llum, cant i festes
i un bon xicot que es diu Joan.
Ara que ja és a baix sa mare la va cridant
i la música, la música la va eixordant
i aquell cantaire. I aquell galant
Laia, crida la mare
Laia, crida el xicot
Laia, crida el seu pare
Laia, Laieta. Creu al teu cor.
Laia, crida la mare
Laia, crida el xicot
Laia, crida el seu pare
Laia, Laieta. Creu al teu cor.
Pica l’ullet el bon Joan
i amb la colla ell va cantant.
La joia, tota va esclatant
la seva Pasqua és triomfant
Missatges s’han enviat
somriures molt delicats
Mirant-se s’han dit ben clar
que un gran amor, els ha lligat.
Mirant-se s’han dit ben clar
que un gran amor, els ha lligat.
Ara que ja és a baix sa mare la va cridant
i la música, la música la va eixordant
i aquell cantaire. I aquell galant
Laia, crida la mare
Laia, crida el xicot
Laia, crida el seu pare
Laia, Laieta. Creu al teu cor.
Laia, crida la mare
Laia, crida el xicot
Laia, crida el seu pare
Laia, Laieta. Creu al teu cor. |
