| Lletra | Al passeig ballen sardanes,
Jovent... tots cap a ballar
que la cobla ja en desgrana
una, que ens farà brincar.
Joves, vells i la mainada,
rotllo fan ajuntant les mans,
alegria a tots els rostres
que dansant tots som germans.
Jovent, vells i mainada,
tots ajunten les mans
I en ballen la sardana
el ball dels catalans.
Guixolenca, noia riallera,
dels teus llavis brolla una cançó
que et fa encís de festa diumengera,
i de l’Empordà la millor flor.
Brinca, brinca, la sardana amb tot delit,
que és la dansa més alegre de la terra,
brinca, brinca i eixampla el teu pit,
que és tan pura com l’airada de la serra.
Brinca, brinca, el més pobre,
brinca, brinca, el més ric,
i així brincant, brincant,
sentim alegre nostra vida
i així brincant, brincant,
també enlairem el nostre cant.
Joves, vells i mainada
alegres van dansant
i així brincant, brincant,
sentim alegre nostra vida,
i així brincant, brincant,
també enlairem el nostre cant.
Jovent, vells i mainada,
tots ajunten les mans
I en ballen la sardana
el ball dels catalans.
Al passeig ballen sardanes,
Jovent... tots cap a ballar
que la cobla ja en desgrana
una, que ens farà brincar. |
