| Lletra | Com Venus sorgida d´un bell fons de mar calmat,
ondina o sirena, amb gest gràcil i animat,
desde Palamós,
amb el cor joiós
un dia baixares fins al Prat de Llobregat
Perles d´aigua als cabells
brillaven com estels
i eren fars pels esculls
oh, sirena, els teus ulls.
Palamós per sempre et sera Pàtria,
tu la sents com la recordes i no en reconeixes daltra;
Palamós, bressoleig de la barca, horitzó veles blanques,
ben hissades cara al vent!
En el mar de l´Empordà, tan teu,
tot nedant, sirena,
feies a balquena
entre l´aigua blava randes com de neu
i ara que ets al pla del Llobregat
ai, palamosina,
que de la gavina
tens el gest alat,
eteri i sutil,
fas puntes amb boixets i fil,
sirena o puntaire,
com si et mogués l´aire migjorn, tramontana, llevant o
garbí,
i ens dus l´alenada
salobre d´onada
com fa l´oratjol marí
Però el llobregat
en el cor t´ha entrat
i no en pot fugir! |
