| Lletra | Sóc d’Hospitalet veí,
que és el lloc que m’ha vist créixer
que és la terra on jo vaig néixer
i és aquí on jo vull morir.
Sota el teu cel blau, jo veig,
de color més viu les coses
a les noies més formoses
i més llaminer el festeig.
Aquí tot és casolà
tot té flaire de bugada
i la gent és gent honrada
i s’estreny ben fort la mà.
Quan he estat molt lluny d’aquí
el meu cor trist s’encongia
i una negra melangia
em feia emmalaltir.
Recordava amb il·lusió
els meus temps d’adolescència
esperant amb impaciència
retornar a ma població.
I reveure els meus amics
contemplar d’aprop la ufana
dels bells camps d’aquesta plana
que et fan ser un dels pobles rics.
I mirar amb orgull sa
tot el bé de Déu de coses
que formen un pom de roses
d’aquest poble català.
Sóc d’Hospitalet veí
sóc d’aquesta terra bella
que el mirar-la meravella
i al cor joia fa sentir.
Sóc d’Hospitalet veí,
que és la terra on jo vaig néixer
que és el lloc que m’ha vist créixer
i és aquí on jo vull morir. |
