| Lletra | Bell-lloc, lloc bell
canta l'oratge,
canta l'ocell.
I l'oreneta
i el rossinyol;
i la fonteta
i el raig de sol.
Bell-lloc, lloc bell,
ho canta el jove
i ho canta el vell.
I també el senyor Rector
canturreja la cançó,
i la xiroia campana
quan en toca l'oració.
Bell-lloc, lloc bell,
ets la més formosa perla
d'una vall que és un joiell.
La sardana de Bell-lloc
qui la canta, qui la balla
la sardana de Bell-lloc
va de pressa i [a] poc a poc.
Bo i la rodona eixamplant,
tot saltant i puntejant,
en farem bona brenada
i beurem una glopada
d'aigua de la Font Picant.
Amb les mans entrellaçades
la Vall d'Aro ballarà
la sardana de Bell-lloc,
i a l'hivern vora del foc
en cantarà llurs passades.
Les hermoses melodies
tocades a sota els pins
emprendran diverses vies,
s'oiran per les masies,
s'esllanguiran mar endins.
I les terres selvatanes
de Romanyà fins a Blanes
amb amor i amb alegria,
cantaran la melodia
amb veus fortes i galanes.
També la Mare de Déu,
que a Bell-lloc hi té estada
del seu poble enamorada,
canta la bella tonada
amb sa pura i dolça veu.
La sardana de Bell-lloc
qui la canta, qui la balla.
La sardana de Bell-lloc
va de pressa i [a] poc a poc. |
