| Lletra | Nostre poble té un castell
de gòtica arquitectura:
és la deixa d’un temps vell
que als embats del temps novell
poc a poc es desfigura.
Ell fou, en sa plenitud
un heroi potent i noble;
ell passà sa joventut
defensant el seu escut
i emparant el nostre poble.
Deixeu els fulls de la història
que el Castell serà més noble
si escolteu el cor del poble
qui sap cantar més sa glòria,
puix ha escrit en sa memòria,
i en pàgines molt més belles,
misteris i meravelles
de llegendària estructura,
i la grandesa fulgura
en cada fet que hi ha en elles.
Oíreu els bells relats
de princeses encantades
i d’encisadores fades,
i de dragons afamats;
i aquells terribles combats
de cavallers amb gegants,
i aquells espectres parlants
que sortien en nits tràgiques,
i aquelles resplendors màgiques
de focs follets intrigants.
I les cites amoroses
de la Lluna i el Castell,
i el què es deien ella i ell
durant les nits silencioses;
i el què en les nits tenebroses
quan la llum no els és destorb,
deien l’òliba i el corb,
amb llurs xisclets penetrants,
que escampaven pels voltants
un fatal avís de mort.
Oh, Castell! Tu ets creador
de la vila de La Roca
perquè has estat la soca
de la nostra tradició.
I ta conquesta millor
és veure’t de dia en dia
aureolat de simpatia
perquè tens doblada glòria,
puix si formosa és ta història
més ho és ta poesia.
Lletra publicada a La Gralla, num. 252 del 25 d’abril del 1926, pag. 9 |
