| Lletra | D'esma camino les hores tement el jorn del demà
en que voldria reveure'l veien-te el rostre preclar
sabent no saber-te que dir, fred com la volva de neu
sornniant el daurat blat del teu cabell. Dar-te la mà
mirar els teus ulls, veure'ls serens i dir-te: Adéu.
M 'apar recordar-te tal com eres,
reviure uns breus instants aquell passat,
seguir les ara identiques senderes
cercant l'amor i el goig que se n'ha anat,
Enyoro encara els teus somriures,
la teva dolça mena de parlar.
els gestos de les mans ben vius i lliures
i aquells extasiaments i els ulls en clar.
Cabells al vol d'un or que guspireja,
anhel de les besades que ens hem fet
i als llavis soIs la punta de l'enveja
perquà demà s'ens glaçaran de fred.
Arnor perdut. Enyor de l'enyoranca!
Les hores bones ja no tornaran,
no ens resta ni el consol de l'esperança
si és mort aquell amor que fou tan sant! |
