| Lletra | Noies que festegeu
i sou dels fadrins amades,
tot ballant, us tiren flors
i, a més, dolces paraules;
un cop ja sou casades
finits són els amors:
morros i males cares
i, a vegades plors.
Totes volen hereu
sols per ser-ne pubilles
....
i el pobre fadristern
s’ha de quedar a les capces
Muller de fadristern
és dona regalada;
acontenta el marit
i cuida la mainada
i vagi allà on vagi
mai ha de pensar:
Quan arribaré a casa
la sogra que em dirà?
Totes volen hereu
sols per tenir vianda
i entre sogres i nores
la vida és un infern.
Val més la pau a casa
i que pobre fadristern! |
