| Sardana | Cants de la Rosó |
| Autor de la sardana | |
| Autor | No coneixem el nom de l'autor |
| Lletra | Quan de bon matí surt al balcó sembla un gessamí la bella Rosó. Quan el sol dóna el bon dia amb son raig de llum rosada es deixonda la masia i el pastoret treu la ramada el gall ja canta, i no l’espanta els refilets de l’ocellada. El rierol serpenteja amb son brillar de plata i endins el bosc, d’alt d’un niu xerrotegen dues garses el ventijol ... mou el pinar ... Quan surt el sol quan la Rosó va a la fontana i va contenta i molt feliç tot cantant una cançó. Una cançó cançó tendra i galana que l’ha inspirada l’aimador un capvespre de tardor. I ella somnia en aquell dia en que son cor palpitarà dintre un formós vestit blanc. I no més pensa amb joia immensa en el moment que les campanes li repicaran. Els somnis dolços de la gentil donzella bressolen la fontana i les floretes de la vall. I en sa il•lusió en els seus llavis una cançó que es un fil d’or que li surt del fons del cor. |
| Quant. Lletres |