| Lletra | Entre els personatges
que enronden poblets
molt bé s'hi destaca
el bon esmolet.
"Un esmolet vell:
fa cara de noi:
tot el dia volta
amb la mola al coll".
Li diuen l'astròleg
que senyala vent
i amb la mola xiscla
per cridar la gent.
Crida a les xicotes
tot guinyant l'ullet
"Esmola tisores
i... ganivets".
Entretant que la mola espurneja
el bon, home treu foc pels queixals;
no es fa càrrec que en dir lo que passa
les minyones no fan res de mal.
L'esmolet amb delit pedaleja
i a la mola un acer va peixent
i donant-li amb pellings aigua bruta
que la mola, rebutja al moment.
Rebla un clau en l'enclusa de fira,
la tisora ja talla més fi;
mes no talla com llengua escorpina
perquè té molt més noble desti.
L'esmolet torna, llesta la feina;
cobra uns cèntims que ben gutallats té;
uns xisclets refleja amb la mola
i es carrega la mola a coll-bé.
Quan la mola el mel temps senyalava
a les dones d'un altre carrer,
la fortor de mongetes cremades
dispersava "el grupet xafarder". |
