| Lletra | Al Port de la Selva, d’arreu es destria
la mar que conjuga els grisos i els blaus,
S’Arnella i la Lloia tanquen la badia
on baten les ones i dormen les naus.
Sortim mar enfora, vers la Tamariua,
la mar hi fa onades, l’escuma serrells
segueix la Cativa que el sol encaliua
i l’aiguamarina de cala Fornells.
Són guaites o patges de cala Galera
l’illot del Marquès i el del Bergantí
més enllà Talabre i la Tavellera
a les ones donen mortalla i coixí.
La barca s’endinsa envers cala Prona,
a cala Sardina no hi deixa record,
a la del Molà reposa una estona
toca Galladera i retorna a port.
Les cases fistonen la riba i la platja,
d’altres, atrevides, pugen pel serrat,
la calç les abriga i els ret homenatge
amb el blanc insomne de la castedat.
El moll d’en Balleu, donava sortida
als vaixells mercants, i als llaguts repòs;
i dins Port de Reig, amb justa embranzida
els braus pescadors calaven l’Art Gros.
Si el vell monestir, vençut, no l’empara
com abans solia, no en perd el costum
la Selva de Mar que li va ser mare
i encara l’abriga amb la seva llum.
Ones i gavines, vinyes i oliveres,
la mar i la terra, la fruita i el peix,
barques a l’encesa i veles lleugeres
i a cada alba nova el Port que reneix. |
